Què fan els candidats a una fira de grangers?

Si ets de ciutat, t’agrada el cinema en versió original i vols que et cobrin una milionada per un tall de cabell, no se t’ha perdut res a Iowa. Si a més ets multimilionari, tens jet privat o t’has passat la teva vida als despatxos del poder de Washington, a Iowa estàs més perdut que en Wally. Però si la teva intenció és ser president dels Estats Units el 2016 o, com a mínim, aconseguir la nominació del teu partit, ets boig si no estàs a Iowa i ets a Martha ‘s Vineyard.

Iowa és un estat del midwest, del bastió de vot conservador, de missa dominical, tractor i cervesa, res de gintònic. És un estat agrícola -per a què et facis una idea, és el major productor de soja i etanol dels Estats Units- i és un estat molt petit. Tot just arriba als tres milions d’habitants. Escull 7 vots del col·legi electoral que nomena el president. Califòrnia en dóna 55. Com comprendràs, el seu pes per elegir el pròxim president és mínim. Però malgrat això, tot gira al voltant d’Iowa.

Per què? Molt senzill: Iowa és el primer estat a celebrar primàries. I encara que el seu pes en delegats per als candidats és mínim, guanyar a Iowa et pot donar l’empenta necessària per guanyar la nominació. Per això, la majoria de les candidatures porten mesos treballant en aquest estat i els mesos d’estiu ens permeten veure-ho en el seu màxim apogeu.

I aquí és on entra en joc la fira de l’estat. Aquests dies s’està celebrant aquest esdeveniment a la capital de l’estat, Des Moines. S’espera la presència de més d’un milió de visitants -i et recordo que la població de l’estat no arriba a tres- i d’entre tots ells, la presència de tots els candidats a la presidència pels dos partits.

Les campanyes fan servir aquest moment per parlar amb tothom i aconseguir suports de cara a les primàries de gener. Fa uns mesos et parlava de com funcionen aquestes primàries i per això és tan important tenir gent en el terreny, que els ciutadans d’Iowa puguin veure, sentir, tocar i fins i tot olorar als candidats. Perquè en les primàries, un sol vot ho pot enfonsar tot.

Per això, aquests dies podem veure els fills de l’aristocràcia política, els candidats més rics o els més socialistes arengant els ciutadans de l’estat buscant el seu suport. I els seus diners. Perquè és un moment propici per aconseguir més donacions per sostenir les seves campanyes. I això converteix a una fira de grangers en un acte polític de primer nivell als Estats Units.

Però més enllà de la importància estratègica per a les campanyes, la fira també té la seva importància per tot el que la política suposa en l’època del infotainment. Tots els mitjans estan buscant un error, un enfrontament o una oportunitat única per omplir hores d’emissió. I a la fira, de vegades, passa.

Per a la periodista d’aquest estat, O. Kay Henderson, tots els candidats han de dur diners a la butxaca, perquè no entraran gratis. I un cop dins veuran com el seu món i el dels grangers són com aigua i oli. No és un públic fàcil i moltes vegades s’han vist enfrontaments entre la gent i els candidats. Mitt Romney el va patir dues vegades.

Les primàries no es guanyen al gener. La gran presència de candidats és mostra d’això. Les màquines electorals van a tot ritme i això ja no ho hi ha qui el pari.